La marató que TV3 va organitzar contra la pobresa (perquè hauria de ser “contra” i no “per”, com es van afartar de repetir fins a la sacietat) és moralment irreprotxable. És clar: ¿qui seria capaç de dir que no s’ha d’ajudar els qui més ho necessiten, la gent senzilla que ara passa penalitats, els avis, els nens? ¿Qui gosaria!
Doncs per molt nobles que siguin els sentiments que s’hi exaltaven, per molt altruisme que demostressin els ciutadans de bon cor, per molta falta que faci, que no ens donguin gat per llebre: entre tots fem un gran servei als que tallen el bacallà.
Amb els diners recollits en aquesta marató estem cobrint els serveis i els drets que haurien d’estar garantint les institucions governamentals, tant les de l’Estat com les de la Generalitat. Perquè no és veritat que no hi hagi diners per a res: bé que n’hi ha per subvencionar els deutes de Bankia, per gastar-los en despesa militar (52M€ diaris!!!), per pagar les nòmines dels pixatinters actuals i les pensions vitalícies dels seus predecessors…
I al damunt, els mateixos polítics que estan decidint on fiquen les tisores per retallar despeses sense miraments, encara tenen la barra de prestar-se a fer de voluntaris per una estona i atendre trucades de persones generoses disposades a donar diners. Oh, que solidaris!
¿Quants d’aquests polítics tindran pebrots de demanar responsabilitats penals als directius dels bancs que han fet una mala gestió i els faran pagar tots els diners que ens han robat? ¿Quants d’aquests polítics tiraran endavant l’expropiació dels milers de pisos buits que es van construir única i exclusivament amb la intenció de forrar-se inflant els preus de venda, i els donaran a la gent que se n’ha d’anar a dormir a sota d’un pont? ¿Quants d’aquests polítics posaran contra les cordes els especuladors immobiliaris?
Això sí que seria solidari: defensar els qui menys tenen dels aprofitats sense escrúpols de sempre.